Esperar que passi la crisi o innovar

Butlletí OCSA num.2 / 2008

ESPERAR QUE PASSI LA CRISI O INNOVAR

RESUM: És ben conegut que la innovació és l'estratègia a seguir per a mantenir la competitivitat empresarial així com una de les competències clau de les associacions per a fomentar el canvi i el progrés, no obstant això, per què ens resistim a innovar?, com pot promoure la innovació una associació que té pocs recursos?, quines tècniques tenim al nostre abast per a millorar la creativitat?, quines son les qualitats dels innovadors?

En aquest article 4 experts ens donen les claus per a fomentar la innovació des de la nostra associació: Antonio Saenz (Director d'Innovació de Foment del Treball), Fran de la Torre (Director Departament de Consultoria Estratègica, Finançament i Innovació de Pimec), Silvia Gironès (Directora Europainnova) i Tomás García (Director de Buenaidea).

Estem d’acord, necessitem innovar, llavors...per quin ens costa tant?

Millor no canviar que ja ens va bé!
Sovint la nostra primera reacció enfront d’un problema és la seva negació. Segons BEDP (Bureau Europeu para el Desenvolupament de la PYME) un 31 % de les organitzacions detecten una crisi en els moments inicials, el 46 % s’adona quan els toca els resultats i un 22 % quan ja no tenen liquiditat.
Esperar que passi la crisi!
La nostra segona reacció és racionalitzar el problema assumint que fem el que podem i que no es pot fer una altra cosa. Hi ha organitzacions que fan comptes i calculen quan poden sobreviure fins que rebroti el consum. De segur que aquells dies no seran els millors.
Reinventar-se a si mateix!
L'acceptació del problema ve acompanyada d'un sentiment d'impotència per a donar la volta a la situació. Reinventar-se a si mateix no és fàcil, requereix trencar amb les nostres barreres psicològiques i amb el coneixement adquirit.

Per a Antonio Saenz l’alternativa està clara, ¡hem d’innovar!. “En els últims anys, el convenciment de que l’economia mundial estava assistint a un canvi de paradigma es va traduir en la Cimera de Lisboa, les conclusions de la qual van reflectir la necessitat d'abandonar l'actual model basat principalment en la reducció dels costos laborals per a mantenir el nivell de competitivitat de les nostres empreses i apostar decididament per l'aportació de coneixement, innovació i la I+D”.

Però de quines maneres pot contribuir una associació a la promoció d'una cultura d'innovació en el seu sector?
Les associacions poden assumir diversos papers segons la seva grandària i el dels seus socis

Com formadors
Els experts estan d'acord que el punt de partida és sensibilitzar a les empreses i ajudar-les a entendre en què consisteix innovar i com fer-lo, a través de la comunicació i la formació.
Silvia Gironès apunta que el primer objectiu d'una associació hauria de ser que els seus socis entenguessin què implica innovar. Pel Tomás García “Cal sensibilitzar de la seva importància no com una moda sinó com una competència crítica per a la competitivitat i per a això és imprescindible la capacitació de les persones en diferents àrees, entre elles la creativitat i la pròpia gestió de la innovació. Per la seva banda, Fran de la Torre i Antonio Saenz, comenten que el seu treball consisteix a conscienciar a les empreses i ajudar-les perquè implantin la cultura sistemàtica d’innovació i bones pràctiques.

Com a facilitadores
“Les associacions ajudem a les empreses a cooperar, a adquirir grandària per a generar projectes i, si és possible, a disposar de finançament per a portar-los a terme” (Antonio Saenz)

Com a proveïdores de serveis
Oferint assessorament, auditories, supervisant el procés, encarregant-se dels tràmits i processos de certificació, etc ja que com diu Tomás García “La gestió de la innovació no resulta fàcil per a moltes empreses. Moltes es pregunten per on començar i sobretot com”

Generant activament oportunitats
Para Fran de la Torre, les associacions a més han de buscar activament oportunitats
d'innovació en el seu sector. “Si una associació desconeix les oportunitats del seu col·lectiu empresarial, difícilment contribuirà a promocionar una cultura innovadora amb capacitat de valor afegit”.
Les associacions, especialment les més petites, poden proporcionar eines que ajudin a
construir un entorn que afavoreix a innovació, en el qual siguin els seus socis els quals de manera participativa facin aflorar les oportunitats. Segons Tomás García “Aquest entorn pot ser un espai físic o virtual com una intranet on capturar i compartir idees, organització de tallers creatius amb un repte o problema”

Per a Fran de la Torre no obstant això l'abast de les accions de les associacions pot veure's multiplicat o reduït per les polítiques públiques. Si les associacions no estan coordinades amb les administracions, tots els esforços que es realitzin des de les associacions no tindran un efecte multiplicador.

Cal preguntar-se llavors quins objectius prioritaris hauria de marcar-se una associació per a defensar o promoure la innovació davant les administracions públiques?

Les associacions han de crear unes condicions que afavoreixin la innovació “La nostra missió consisteix que les administracions facilitin mesures concretes respecte a temes com el finançament i la fiscalitat, la capacitat emprenedora, la reducció de traves burocràtiques, un major esforç pressupostari, la formació, etc. Precisament aquests dies s'està acabant de redactar el contingut del “Pacte nacional per la recerca i la innovació a Catalunya” que té per objectiu obtenir el consens de tots els agents implicats en aquestes matèries i disposar d'un “full de ruta” estable a mig i llarg termini que, en principi, quedi al marge dels avatars electorals”. (Antonio Saenz)

Però a més les associacions són portadors de la informació del sector i juguen un paper catalitzador en la implantació dels programes públics.
“Les associacions han de recollir i difondre els programes del govern i aportar al govern informació vàlida sobre les oportunitats detectades en els seus col·lectius, ja que no solament posseeixen tota la informació relacionada amb el seu col·lectiu, sinó que al seu torn són claus a l'hora d'executar aquestes mesures i poder valorar els seus resultats. En el nostre cas particular estem compromesos amb el govern a dissenyar i impulsar mesures dirigides a estimular la innovació en el nostre teixit empresarial, sempre que s'ajustin a la realitat del nostre col·lectiu,
format essencialment per micros, petites i mitjanes empreses.” (Fran de la Torre)
Per tant les associacions contribueixin a la innovació directament ajudant als seus socis i actuant com a catalitzador de les polítiques públiques. És obvi que si les associacions volen jugar un paper rellevant en la innovació empresarial, estan obligades a desenvolupar les competències internes que els permetin fer-lo. Segons Silvia Gironès, les empreses, gràcies els seus clients, evolucionen i tenen necessitats que canvien amb el temps. Per tant els serveis d'una associació han de canviar com ho fan els productes i serveis de les empreses.

Les associacions tenen oportunitats per a innovar en els serveis que ofereixen (el model de negoci), en la seva capacitat per a promoure la participació i el networking (modificant la seva cadena de valor), en els seus processos interns (realitzant les tasques i serveis actuals d' una forma més eficient i convenient), en el “delivery” (per exemple la personalització dels seus serveis).

Però com pot una associació amb pocs recursos ser innovadora?

Innovar, segons Tomás García, és un procés on es generen idees que són percebudes com un valor per a algú en el mercat i que produeix un benefici sostenible. El més important és disposar d'un procés que ajudi a identificar oportunitats i a canalitzar les idees que l'organització genera d'una manera sistemàtica. Aquest és el primer pas cap a una cultura orientada a canviar la ment. En el mateix sentit Fran de la Torre apunta que en tota organització la cultura de la innovació parteix de l’actitud de les persones. Es tracta de gestionar el coneixement resident perquè els seus treballadors puguin accedir, utilitzar i interactuar amb la informació i el coneixement, amb l'objectiu d'aplicar-lo i transmetre'l.
Com procés sistemàtic es necessita dedicar-li temps i assignar-li recursos. Això no vol dir que amb pocs recursos no sigui possible innovar. En el cas de petites associacions, comenta Silvia Gironés, només és necessari creure que és important innovar i impulsar uns pocs processos organitzats que permetin proposar idees i portar a terme les millors en funció dels recursos disponibles.
A més, segon Tomás García, els recursos econòmics es poden aconseguir de moltes maneres, per exemple amb l'aportació partners que puguin desenvolupar la idea.
Els recursos llavors no són la principal limitació per a la innovació. La dificultat per l’organització és saber reinventar-se ja que això significa trencar amb les cadenes de pensament personal i organitzatiu que puguin inhibir visions trencadores, expandir perspectives, fent convergir idees, conceptes i cultures que no tenen una relació aparent.
Una manera de reinventar-se és obrir la perspectiva del plantejament de l'associació
diversificant l'aplicació del nostre saber fer a altres nínxols o sectors. Això ho han sabut fer algunes empreses com a FICOSA INTERNACIONAL, tal com explica Silvia Gironès. “Com plantar cara a l'amenaça dels cotxes intel·ligents que no requereixin retrovisor? No hi ha reacció possible si el plantejament es fa com fabricants de retrovisors, però les expectatives milloren si el plantejament es fa com a proveïdors d'informació al conductor; des d'aquest punt de vista és molt més factible reconvertir el retrovisor en altres elements informatius ja siguin
càmeres de vídeo, GPS, etc.”
Les associacions, especialment aquelles que estan en sectors en recessió i perden socis, haurien d'obrir la seva perspectiva. Un director d'una associació d'exportadors afirmava que estaven perdent els seus socis tradicionals degut al fet que els fabricants de joieria, en la seva majoria artesans sense imatge de marca, no podien competir amb les importacions xineses.
Per això estaven captant socis entre les empreses de moda que desenvolupaven línies de rellotgeria de disseny i que volien internacionalitzar-se.

Quines competències personals són claus per a un directiu a l'hora de facilitar el procés innovador?

Per a innovar cal en primer lloc generar idees innovadores, però a més cal llençar les idees cap a davant, superar els obstacles i aconseguir adhesions.
Els experts han destacat tres tipos de competències.

1. Les competències relacionades amb l'aprenentatge i el coneixement per a detectar
oportunitats i generar idees

Fran de la Torre comenta : “Un directiu necessita una gran capacitat per poder detectar entre el col·lectiu que forma l'associació oportunitats i per identificar manques i així contribuir al disseny de les mesures adequades per plantar cara a les manques i impulsar les oportunitats. Al ser la innovació un procés continu tot el coneixement que es generi haurà de ser gestionat correctament en la mesura de poder utilitzar-lo en els moments oportuns per a impulsar el procés dintre i fora de la pròpia organització, sempre que la direcció sigui un element no solament de gestió, sinó catalitzador de tot el procés.”

2. Les competències organitzatives que permeten impulsar el procés dintre de l'organització eliminant barreres i implicant a les persones clau.

Segons la Silvia Gironès les persones innovadores es caracteritzen per haver desenvolupat competències per a liderar canvis, aquestes son:visió global i de negoci; capacitat de planificació dirigida al canvi ; empatia i bona comunicació; capacitat d'assumir riscos; orientació a resultats; capacitat de lideratge de les persones de l'organització.

3. Les competències relacionades amb la creació d' un ambient de treball que permeti
propagar una cultura innovadora al llarg de tota l’organització.

Per a Tomás García cal que els directius abandonin la seva "zona de confort" i deixin de gestionar els equips de la manera habitual. El lideratge adequat pot activar el pensament creatiu; protegir, patrocinar i invertir en idees innovadores, creant un clima organitzatiu on la innovació sigui gestionada amb normalitat.
Antonio Sáenz apunta. “Es tracta per damunt de tot la formació, en l'extensió més àmplia de la paraula i al llarg del conjunt de la seva trajectòria professional, la capacitat d'anàlisi, el ser integrador, promotor d'equips i d’iniciatives creatives i innovadores”.

CONCLUSIONS

Les associacions tenen un paper destacat en la implantació de la innovació en el seu
sector i poden contribuir de diferents maneres: sensibilitzant, formant, oferint serveis, buscant oportunitats, creant un entorn favorable, creant un efecte multiplicador amb els governs etc.
Els recursos limitats no impedeixen innovar,el més important és disposar d’un procés
que permeti identificar oportunitats sistemàticament. Les associacions amb recursos
limitats han de concentrar la seva innovació en aquells processos en els quals puguin
tenir un avantatge. Existeixen tècniques que poden ajudar a desenvolupar la creativitat i trencar amb les cadenes que inhibeixen noves visions.
És fonamental desenvolupar 3 tipus de competències. Les relacionades amb
l’aprenentatge i el coneixement, les organitzatives per a impulsar el procés dintre de l’associació i les relacionades amb la creació d’un ambient de treball que faciliti lainnovació.