viernes 5 de junio de 2009

OBJECTIFIED by Gary Hustwitt


Objetified es un documental dirigido por el admirado creador de Helvetica, el director norteamericano Gary Hustwitt. El filme trata sobre la compleja relación de las personas con los objetos de uso diario así como la gente que los diseña. Smart Design es uno de los protagonistas junto a otros de los mejores diseñadores y estudios a nivel mundial como IDEO, Dieter Rams y Jonathan Ive de Apple. Si eres diseñador o te interesa el mundo del diseño no te puedes perder el documental.
La película ya ha obtenido entusiastas críticas de profesionales y público en general tras los últimos estrenos alrededor del mundo celebrados durante estos dos últimos meses. En Barcelona fue presentado en los cines Alexandra el pasado jueves 4 de junio.

Si no tuviste la oportunidad de verlo, encontrarás un trailer en esta web:
http://www.objectifiedfilm.com/objectified-trailer/

miércoles 27 de mayo de 2009

¿Es un plagio el cartel de las Fiestas de Gracia?


¿Es el cartel de las Fiestas de Gràcia un plagio?
LA VANGUARDIA DIGITAL, 27 de mayo de 2009

El estudio que diseñó el logo de la Maratón de Madrid denuncia que es una copia, pero la ganadora del concurso de carteles de las fiestas reivindica su originalidad

El mundo y, a su alrededor, la XXXII Maratón de Madrid. El mundo y, a su alrededor, las populares fiestas del barrio barcelonés de Gràcia. Una misma idea y una ejecución bastante similar, tal y como ha descubierto la web Graciamon. ¿Plagio o coincidencia?
Para el estudio que diseñó el primer dibujo en hacerse público, Bilateral Studio, hay "demasiados parecidos", motivo por el cual ha escrito a los organizadores de las fiestas de Gràcia denunciando un supuesto plagio y "sugeriéndoles la conveniencia" de retirar el cartel. "Lo que no podemos hacer es mirar para otro lado cuando nos están plagiando, el parecido es tan real...", explica Diego Mora, socio del estudio.
La autora del segundo diseño en hacerse público, Clara Mas, desmiente rotundamente la acusación: afirma que su obra es de febrero de 2008 aunque no se haya presentado hasta ahora y asegura que puede demostrarlo con todos los esbozos realizados hasta ahora. Además, recalca que la imagen de un mundo con cosas sucediendo a su alrededor lleva utilizándose mucho tiempo en el campo del diseño. En cualquier caso, Clara se ha puesto en manos del Col•legi de Dissenyadors Gràfics de Catalunya para que determine si existe o no plagio.
Los organizadores de las fiestas confían en la originalidad de su cartel La Federació Festa Major de Gràcia confía en Mas y asegura que, pese a la petición de Bilateral Studio, no retirará el cartel ganador del concurso a no ser que se demuestre la acusación.
"Claro que nos llevamos una sorpresa" al recibir el aviso de Bilateral Studio y comparar las dos obras, pero "cada año recibimos 36 carteles con la torre de la plaza de la Vila" y nadie ve plagio en ello, asegura el secretario de la federación.
También la diseñadora admite que se quedó "perpleja" cuando los organizadores de las fiestas le enseñaron el diseño del logo de la XXXII Maratón de Madrid, que se celebró el pasado 26 de abril. Clara Mas admite el "parecido" entre uno y otro dibujo, pero insiste en que su diseño es previo (iba a presentarlo al concurso de carteles de la anterior edición de las fiestas pero no llegó a tiempo) y en que no pudo inspirarse en ese dibujo por el simple motivo que nunca antes lo había visto.
Pero si ella asegura que "ni los colores, ni las letras ni la posición" son la misma, Diego Mora, de Bilateral Studio, afirma que "la coincidencia es en la forma, en la ejecución y en la combinación de colores negros con colores cálidos". Aún así, Mora admite que no puede estar "100% seguro" de su "sospecha", ya que "si se nos ocurrió a nosotros también se le puede haber ocurrido a ella".
En cualquier caso, explica Mora, su intención no era crear conflicto con las fiestas sino defender los intereses de su cliente, la empresa organizadora de la Maratón de Madrid, que es quien finalmente deberá decidir si ve el posible plagio y sus intereses dañados y si opta por denunciarlo oficialmente.

jueves 12 de marzo de 2009

Jóvenes, diseñadores y con el ingenio agudizado


Surtido es una plataforma de diseñadores con ganas de hacerse oír y de que las empresas produzcan sus prototipos. La media de edad es de 26, y muchos ya venden en Vinçon. Ahora se presentan en sociedad con Motel, una galería que se estrenó en plena BCN Design Week.

Leticia Blanco para "El Mundo - Tendencias" (Ed. Catalunya) 14/11/08.

martes 9 de diciembre de 2008

Esperar que passi la crisi o innovar

Butlletí OCSA num.2 / 2008

ESPERAR QUE PASSI LA CRISI O INNOVAR

RESUM: És ben conegut que la innovació és l'estratègia a seguir per a mantenir la competitivitat empresarial així com una de les competències clau de les associacions per a fomentar el canvi i el progrés, no obstant això, per què ens resistim a innovar?, com pot promoure la innovació una associació que té pocs recursos?, quines tècniques tenim al nostre abast per a millorar la creativitat?, quines son les qualitats dels innovadors?

En aquest article 4 experts ens donen les claus per a fomentar la innovació des de la nostra associació: Antonio Saenz (Director d'Innovació de Foment del Treball), Fran de la Torre (Director Departament de Consultoria Estratègica, Finançament i Innovació de Pimec), Silvia Gironès (Directora Europainnova) i Tomás García (Director de Buenaidea).

Estem d’acord, necessitem innovar, llavors...per quin ens costa tant?

Millor no canviar que ja ens va bé!
Sovint la nostra primera reacció enfront d’un problema és la seva negació. Segons BEDP (Bureau Europeu para el Desenvolupament de la PYME) un 31 % de les organitzacions detecten una crisi en els moments inicials, el 46 % s’adona quan els toca els resultats i un 22 % quan ja no tenen liquiditat.
Esperar que passi la crisi!
La nostra segona reacció és racionalitzar el problema assumint que fem el que podem i que no es pot fer una altra cosa. Hi ha organitzacions que fan comptes i calculen quan poden sobreviure fins que rebroti el consum. De segur que aquells dies no seran els millors.
Reinventar-se a si mateix!
L'acceptació del problema ve acompanyada d'un sentiment d'impotència per a donar la volta a la situació. Reinventar-se a si mateix no és fàcil, requereix trencar amb les nostres barreres psicològiques i amb el coneixement adquirit.

Per a Antonio Saenz l’alternativa està clara, ¡hem d’innovar!. “En els últims anys, el convenciment de que l’economia mundial estava assistint a un canvi de paradigma es va traduir en la Cimera de Lisboa, les conclusions de la qual van reflectir la necessitat d'abandonar l'actual model basat principalment en la reducció dels costos laborals per a mantenir el nivell de competitivitat de les nostres empreses i apostar decididament per l'aportació de coneixement, innovació i la I+D”.

Però de quines maneres pot contribuir una associació a la promoció d'una cultura d'innovació en el seu sector?
Les associacions poden assumir diversos papers segons la seva grandària i el dels seus socis

Com formadors
Els experts estan d'acord que el punt de partida és sensibilitzar a les empreses i ajudar-les a entendre en què consisteix innovar i com fer-lo, a través de la comunicació i la formació.
Silvia Gironès apunta que el primer objectiu d'una associació hauria de ser que els seus socis entenguessin què implica innovar. Pel Tomás García “Cal sensibilitzar de la seva importància no com una moda sinó com una competència crítica per a la competitivitat i per a això és imprescindible la capacitació de les persones en diferents àrees, entre elles la creativitat i la pròpia gestió de la innovació. Per la seva banda, Fran de la Torre i Antonio Saenz, comenten que el seu treball consisteix a conscienciar a les empreses i ajudar-les perquè implantin la cultura sistemàtica d’innovació i bones pràctiques.

Com a facilitadores
“Les associacions ajudem a les empreses a cooperar, a adquirir grandària per a generar projectes i, si és possible, a disposar de finançament per a portar-los a terme” (Antonio Saenz)

Com a proveïdores de serveis
Oferint assessorament, auditories, supervisant el procés, encarregant-se dels tràmits i processos de certificació, etc ja que com diu Tomás García “La gestió de la innovació no resulta fàcil per a moltes empreses. Moltes es pregunten per on començar i sobretot com”

Generant activament oportunitats
Para Fran de la Torre, les associacions a més han de buscar activament oportunitats
d'innovació en el seu sector. “Si una associació desconeix les oportunitats del seu col·lectiu empresarial, difícilment contribuirà a promocionar una cultura innovadora amb capacitat de valor afegit”.
Les associacions, especialment les més petites, poden proporcionar eines que ajudin a
construir un entorn que afavoreix a innovació, en el qual siguin els seus socis els quals de manera participativa facin aflorar les oportunitats. Segons Tomás García “Aquest entorn pot ser un espai físic o virtual com una intranet on capturar i compartir idees, organització de tallers creatius amb un repte o problema”

Per a Fran de la Torre no obstant això l'abast de les accions de les associacions pot veure's multiplicat o reduït per les polítiques públiques. Si les associacions no estan coordinades amb les administracions, tots els esforços que es realitzin des de les associacions no tindran un efecte multiplicador.


Cal preguntar-se llavors quins objectius prioritaris hauria de marcar-se una associació per a defensar o promoure la innovació davant les administracions públiques?

Les associacions han de crear unes condicions que afavoreixin la innovació “La nostra missió consisteix que les administracions facilitin mesures concretes respecte a temes com el finançament i la fiscalitat, la capacitat emprenedora, la reducció de traves burocràtiques, un major esforç pressupostari, la formació, etc. Precisament aquests dies s'està acabant de redactar el contingut del “Pacte nacional per la recerca i la innovació a Catalunya” que té per objectiu obtenir el consens de tots els agents implicats en aquestes matèries i disposar d'un “full de ruta” estable a mig i llarg termini que, en principi, quedi al marge dels avatars electorals”. (Antonio Saenz)

Però a més les associacions són portadors de la informació del sector i juguen un paper catalitzador en la implantació dels programes públics.
“Les associacions han de recollir i difondre els programes del govern i aportar al govern informació vàlida sobre les oportunitats detectades en els seus col·lectius, ja que no solament posseeixen tota la informació relacionada amb el seu col·lectiu, sinó que al seu torn són claus a l'hora d'executar aquestes mesures i poder valorar els seus resultats. En el nostre cas particular estem compromesos amb el govern a dissenyar i impulsar mesures dirigides a estimular la innovació en el nostre teixit empresarial, sempre que s'ajustin a la realitat del nostre col·lectiu,
format essencialment per micros, petites i mitjanes empreses.” (Fran de la Torre)
Per tant les associacions contribueixin a la innovació directament ajudant als seus socis i actuant com a catalitzador de les polítiques públiques. És obvi que si les associacions volen jugar un paper rellevant en la innovació empresarial, estan obligades a desenvolupar les competències internes que els permetin fer-lo. Segons Silvia Gironès, les empreses, gràcies els seus clients, evolucionen i tenen necessitats que canvien amb el temps. Per tant els serveis d'una associació han de canviar com ho fan els productes i serveis de les empreses.

Les associacions tenen oportunitats per a innovar en els serveis que ofereixen (el model de negoci), en la seva capacitat per a promoure la participació i el networking (modificant la seva cadena de valor), en els seus processos interns (realitzant les tasques i serveis actuals d' una forma més eficient i convenient), en el “delivery” (per exemple la personalització dels seus serveis).

Però com pot una associació amb pocs recursos ser innovadora?

Innovar, segons Tomás García, és un procés on es generen idees que són percebudes com un valor per a algú en el mercat i que produeix un benefici sostenible. El més important és disposar d'un procés que ajudi a identificar oportunitats i a canalitzar les idees que l'organització genera d'una manera sistemàtica. Aquest és el primer pas cap a una cultura orientada a canviar la ment. En el mateix sentit Fran de la Torre apunta que en tota organització la cultura de la innovació parteix de l’actitud de les persones. Es tracta de gestionar el coneixement resident perquè els seus treballadors puguin accedir, utilitzar i interactuar amb la informació i el coneixement, amb l'objectiu d'aplicar-lo i transmetre'l.
Com procés sistemàtic es necessita dedicar-li temps i assignar-li recursos. Això no vol dir que amb pocs recursos no sigui possible innovar. En el cas de petites associacions, comenta Silvia Gironés, només és necessari creure que és important innovar i impulsar uns pocs processos organitzats que permetin proposar idees i portar a terme les millors en funció dels recursos disponibles.
A més, segon Tomás García, els recursos econòmics es poden aconseguir de moltes maneres, per exemple amb l'aportació partners que puguin desenvolupar la idea.
Els recursos llavors no són la principal limitació per a la innovació. La dificultat per l’organització és saber reinventar-se ja que això significa trencar amb les cadenes de pensament personal i organitzatiu que puguin inhibir visions trencadores, expandir perspectives, fent convergir idees, conceptes i cultures que no tenen una relació aparent.
Una manera de reinventar-se és obrir la perspectiva del plantejament de l'associació
diversificant l'aplicació del nostre saber fer a altres nínxols o sectors. Això ho han sabut fer algunes empreses com a FICOSA INTERNACIONAL, tal com explica Silvia Gironès. “Com plantar cara a l'amenaça dels cotxes intel·ligents que no requereixin retrovisor? No hi ha reacció possible si el plantejament es fa com fabricants de retrovisors, però les expectatives milloren si el plantejament es fa com a proveïdors d'informació al conductor; des d'aquest punt de vista és molt més factible reconvertir el retrovisor en altres elements informatius ja siguin
càmeres de vídeo, GPS, etc.”
Les associacions, especialment aquelles que estan en sectors en recessió i perden socis, haurien d'obrir la seva perspectiva. Un director d'una associació d'exportadors afirmava que estaven perdent els seus socis tradicionals degut al fet que els fabricants de joieria, en la seva majoria artesans sense imatge de marca, no podien competir amb les importacions xineses.
Per això estaven captant socis entre les empreses de moda que desenvolupaven línies de rellotgeria de disseny i que volien internacionalitzar-se.

Quines competències personals són claus per a un directiu a l'hora de facilitar el procés innovador?

Per a innovar cal en primer lloc generar idees innovadores, però a més cal llençar les idees cap a davant, superar els obstacles i aconseguir adhesions.
Els experts han destacat tres tipos de competències.

1. Les competències relacionades amb l'aprenentatge i el coneixement per a detectar
oportunitats i generar idees

Fran de la Torre comenta : “Un directiu necessita una gran capacitat per poder detectar entre el col·lectiu que forma l'associació oportunitats i per identificar manques i així contribuir al disseny de les mesures adequades per plantar cara a les manques i impulsar les oportunitats. Al ser la innovació un procés continu tot el coneixement que es generi haurà de ser gestionat correctament en la mesura de poder utilitzar-lo en els moments oportuns per a impulsar el procés dintre i fora de la pròpia organització, sempre que la direcció sigui un element no solament de gestió, sinó catalitzador de tot el procés.”

2. Les competències organitzatives que permeten impulsar el procés dintre de l'organització eliminant barreres i implicant a les persones clau.

Segons la Silvia Gironès les persones innovadores es caracteritzen per haver desenvolupat competències per a liderar canvis, aquestes son:visió global i de negoci; capacitat de planificació dirigida al canvi ; empatia i bona comunicació; capacitat d'assumir riscos; orientació a resultats; capacitat de lideratge de les persones de l'organització.

3. Les competències relacionades amb la creació d' un ambient de treball que permeti
propagar una cultura innovadora al llarg de tota l’organització.

Per a Tomás García cal que els directius abandonin la seva "zona de confort" i deixin de gestionar els equips de la manera habitual. El lideratge adequat pot activar el pensament creatiu; protegir, patrocinar i invertir en idees innovadores, creant un clima organitzatiu on la innovació sigui gestionada amb normalitat.
Antonio Sáenz apunta. “Es tracta per damunt de tot la formació, en l'extensió més àmplia de la paraula i al llarg del conjunt de la seva trajectòria professional, la capacitat d'anàlisi, el ser integrador, promotor d'equips i d’iniciatives creatives i innovadores”.

CONCLUSIONS

Les associacions tenen un paper destacat en la implantació de la innovació en el seu
sector i poden contribuir de diferents maneres: sensibilitzant, formant, oferint serveis, buscant oportunitats, creant un entorn favorable, creant un efecte multiplicador amb els governs etc.
Els recursos limitats no impedeixen innovar,el més important és disposar d’un procés
que permeti identificar oportunitats sistemàticament. Les associacions amb recursos
limitats han de concentrar la seva innovació en aquells processos en els quals puguin
tenir un avantatge. Existeixen tècniques que poden ajudar a desenvolupar la creativitat i trencar amb les cadenes que inhibeixen noves visions.
És fonamental desenvolupar 3 tipus de competències. Les relacionades amb
l’aprenentatge i el coneixement, les organitzatives per a impulsar el procés dintre de l’associació i les relacionades amb la creació d’un ambient de treball que faciliti lainnovació.

miércoles 3 de diciembre de 2008


El Circuito Diseño en el 22@ Barcelona, actividad enmarcada en la Barcelona Design Week 2008, ofreció la oportunidad de conocer de cerca los agentes del sector del diseño localizados en el distrito de la innovación del 22@ Barcelona. Aprovechando este acontecimiento que tuvo lugar el pasado mes de noviembre, el estudio de diseño 2creativo abrió sus puertas para presentar el lanzamiento de su nueva imagen basada en la simplicidad y el sentido común como motores de cambio.

En tiempos difíciles, el diseño se presenta como la herramienta más rentable para impulsar la innovación. Aplicar procesos de diseño constantes en la empresa asegura una ventaja competitiva a largo plazo. La aplicación de la simplicidad y el sentido común se hace más necesaria en estos momentos.

"Diseñar es planificar, es convertir las necesidades de los usuarios en oportunidades de negocio" dicen Abel y Mariona, directores creativos de 2creativo. "Y qué mejor que aplicar un buen método de planificación para minimizar riesgos en la toma de decisiones?" Con su nueva imagen, 2creativo se presenta como apoyo estratégico de las empresas para el lanzamiento de nuevos productos.

lunes 24 de noviembre de 2008

DISEÑO RENTABLE: Diez temas a debate


La Editorial Index Book ha publicado recientemente la obra de Xènia Viladàs: "Diseño Rentable: diez temas a debate" donde plantea que el diseño es una plataforma extraordinaria de mejora, al servicio de la empresa - y, por extensión, de la sociedad - que se ha convertido ya en un requisito de entrada a muchos mercados.

Esta obra se dirige a aquellas organizaciones que todavía tienen el diseño como asignatura pendiente y propone, desde una óptica de gestión, diez temas de reflexión para reducir el riesgo en la toma de decisiones relacionadas con esta materia. Las herramientas y los conceptos que se ofrecen en estas páginas son propuestas abiertas que cada uno tendrá que hacer suyas. No es un tratado de gestión del diseño sino una especie de "navaja suiza" para llevar en el bolsillo y utilizar cotidianamente.

Xènia Viladàs, autora de Diseño Rentable, es consultora, licenciada en Económicas por la Universidad de Barcelona y MBA (Design Management) por la Universidad de Westminster (Londres). Inició su carrera en el sector textil y posteriormente se incoporó al BCD (Barcelona Centre de Disseny) donde fue directora adjunta y, más tarde, directora general. Tras una etapa en la escuela de diseño Elisava, pasa a incorporarse a la Sociedad Estatal para el Desarrollo del Diseño y la Innovación (ddi), como consejera delegada. En la actualidad ejerce como consultora independiente en Gestión de Diseño, tarea que alterna con la docencia, conferencias y escritos.

martes 18 de noviembre de 2008

La modernitat

Publicat a la revista “Eben Interiors” nº 59
Per Agustí Costa, interiorista i aparellador

El compromís de tot creatiu és donar respostes d’acord amb l’esperit del seu temps. I sempre ha estat així quan ha explorat camins ignorats per conduir-nos al futur i quan ha pres de referent el passat conegut.
Naturalment, em refereixo als grans trets d’aquell esperit que determinen l’estil d’època i no pas a les peculiaritats individuals, per remarcables que siguin. L’homologació respecta als trets característics de l’època fa que una obra sigui moderna o no.
Històricament el treball modern s’ajusta als “modes” propis de la tendència dominant, i és així com obté la consideració de recent, al marge del seu valor intrínsec. Representa la mesura, l’equilibri, la moderació i no pressuposa cap avenç. Però a mitjans del segle dinou el concepte modern fa un pas endavant i busca una innovació romàntica, subjectiva, que es basa en la imaginació i es manifesta contrària al progrés tècnic i burgès. Després, a principis del segle vint, la creixent industrialització afavoreix el sorgiment de l’avantguarda, defensora d’una modernitat incessant. Fascinada per la tècnica, aporta, objectivament, millores reals de les condicions de vida durant un període de desfici creatiu. E Moviment Modern va ser una autèntica revolució experimental en el camp de la cultura material.
I avui, què és modern? Superabundància, consumisme, globalització, atròfia crítica, pensament feble i falta d’esforç, en general, són els inductors d’una part de la nostra conducta. Amb aquests ingredients no s’assoleixen objectius gaire consistents. Per això moltes vegades el terme modern es redueix a un llustre superficial que dóna brillantor i es fa admirar fins que s’apaga, però que ignora la importància del pes, de “ser metall encara que no brilli”. Oblidant que és més important el sistema constructiu que el material, l’espai que l’objecte i el llenguatge que la forma, alguns irreflexius, en nom d’una modernitat mal entesa, prescriuen de manera arbitrària materials nous interpretats deficientment, maltracten l’atmosfera del lloc amb un culte acrític a objectes d’última generació i ofenen la personalitat de l’usuari amb frívoles artificiositats de nul contingut cultural. Talmet, com si només hi hagués una estètica possible que dicta el que s’ha de fer i priva el que seria adequat.
Sortosament, al costat de la retòrica banal que només sap captar l’aspecte extern més anecdòtic de la modernitat, hi ha la creença que el bon projecte s’ha de buscar més enllà dels contingents epidèrmics, perquè dissenyar no és una simple qüestió formal. I cal tenir present que l’encertada relació entre forma i ús depèn de circumstàncies sovint diferents. Cada usuari, entorn i codi mereixen una atenció del projectista que determina resultats formals per a cada cas.
L’escultor modern Jorge Oteiza diu: “No busco el que tenim, sinó el que ens falta”. La frase, crec, sintetitza el sentit profund de l’actitud moderna. Res no ha de venir donat, ha d’ésser explorat. El projecte, elaborat amb voluntat capdavantera, anticipa constantment. Cal buscar resultats pertinents, defugint els patrons habituals de seducció. El projectista es legitima burxant la realitat present, obrint-se al futur i acceptant les conquestes del passat.
Així, de manera natural, afegim petits progressos successius sense perdre la continuïtat de la modernitat.